|
Durant el temps que us reflecteixo, he tingut l´oportunitat de tractar amb persones excepcionals d´una casta quasi extinta: els marxants, que en diferents moments han recolzat la meva obra: Joan Mas, Marcel Michaud, René Metras, Manuel Barbié, Daniel Wildenstein, Bertran Chevreux.
També m´ha acompanyat la complicitat intel.lectual de Crítics de la talla d´Alexandre Cirici, Arnau Puig, Francesc Miralles, Daniel Giralt-Miracle, Lourdes Cirlot, Jean Jacques Lerrant, José Corredor-Matheos, Josep Mª Cadena, Daniel Kuspit, Klaus Honnef, François Daulte, Lord Hugh Thomas, Manuel Borja Vilell i tants d´altres.
De les primeres inquietuts de joventut expressades en les meves primeres escultures sonores, fetes a Andorra aquelles nits d´hivern del 1961, als fets de Maig del 68 viscuts a primera linea, amb una obra totalment afí
Dels treballs sobre el cos humà a principis dels anys 70, a la fragmentació del cos que feia a Nova York, on hi vaig viure del 1974 al 1988, (era jo el fragmentat per l´Oceà?)
Ara el cos es torna cilindre, presència, vestigi.
|
|
|
